T'agradaria viure en una casa que es mantingués càlida a l'hivern i fresca a l'estiu, sense gastar gairebé res en climatització ni en calefacció?
Imagina una casa en la qual les parets i les finestres atrapen la calor del Sol a l'hivern i la retenen a l'interior. Una casa que protegeix de la calor a l'estiu fent circular l'aire de manera sàvia per romandre fresca, sense necessitat de costosos equips de climatització. Una casa que aïlla els sorolls de l'exterior, que ventila de manera eficient l'interior i que consumeix només un 20% de l'energia que gasta un habitatge convencional. Una casa dins a la qual sempre és primavera, durant tot l'any.
Una casa així és possible. Es diu Passivhaus
Cases passivhaus. Font: diari ELPAIS, 11/01/2017
QUÈ ÉS UNA PASSIVHAUS O CASA PASSIVA
És una casa projectada i construïda segons uns paràmetres establerts per la certificació Passivhaus, un model estàndard creat a Alemanya que defineix els edificis més eficients energèticament i dissenyats sota criteris bioclimàtics. Aquest model s'estén més enllà d'aquests criteris bioclimàtics i afegeix la utilització d'energies renovables perquè la petjada energètica de la casa al planeta sigui nul·la o gairebé nul·la. Les criteris tècnics per projectar un habitatge passiva es poden veure amb detall aquí, i els objectius que persegueixen són aquests:







AVANTATGES D'UNA CASA PASSIVA
És més confortable
És més saludable
És més eficient
SI ESTÀS INTERESSAT EN UNA CASA PASSIVA
Sóc sòcia de la Plataforma d'Edificació Passivhaus (PEP) i Dissenyadora Certificada Passivhaus pel Passive House Institute


Història del model Passivhaus
Després de la crisi de l'petroli dels anys 70-80, a Alemanya es van proposar estudiar com disminuir la despesa en calefacció dels edificis, a força d'estudiar les orientacions, formes i materials més adequats per a això. Com a conseqüència, el 1991 es va construir la primera casa amb aquests criteris, un grup de 4 habitatges a Darmstadt (foto). Al setembre de 1996 el Passivhaus-Institut va ser fundat en el mateix Darmstadt amb l'objectiu de promocionar i controlar aquest estàndard. A partir de llavors, el model s'ha anat estenent per tot el món, on podem trobar ja 30000 edificis construïts segons aquesta norma.
En Espanya, en 2008, es crea la Plataforma d'Edificació Passivhaus (PEP). Es tracta d'una associació sense ànim de lucre que promou els edificis passius d'Espanya i forma part de la International Passivhe House Association i de EuroPHit. La PEP és l'organisme que certifica l'estàndard és que atorga diversos tipus de certificats en funció de l'grau de compliment de les exigències de el model, que mesuren quatre variables: exigència energètica de calefacció, de refrigeració, de consum total d'energia i de la hermeticitat de l'edificació.
El primer edifici certificat sota l'estàndard Passivhaus d'Espanya es va realitzar el 2009, i es tracta de l'habitatge Assyce-Ecoholística a Moraleda de Zafayona, Granada. En 2019 es va certificar a Soto de Real primer habitatge amb Certificat Passivhaus Premium d'Espanya, el certificat més exigent, que es concedeix a aquells edificis que tenen un consum energètic molt baix i són capaços de autoabastir-se completament.
Criteris tècnics per a un projecte Passivhaus
Aquests criteris són els que s'han de seguir a l'hora de projectar una casa Passivhaus. Es poden consultar al web de la Plataforma d'Edificació Passivhaus (PEP), i són els següents:
- Aïllament tèrmic: És l'abric que envolta la casa. Ha de ser molt aïllant, de manera que a l'hivern la calor de el Sol entri per la finestra però no pugui sortir. I a l'estiu, tendals i elements que donen ombra impedeixen que la calor entri a la casa. El gruix dels tancaments dependrà de la ubicació de l'edifici i del clima de la zona.
- Finestres i portes d'alta qualitat: Són els elements més sensibles, per on s'escapa la calor i passa l'aire. Han de ser molt aïllants, amb doble o triple vidre, i molt baixa transmitància tèrmica. Han de deixar passar el Sol a l'hivern però no deixar entrar la calor a l'estiu.
- Eliminar ponts tèrmics: Un "pont tèrmic" és una zona d'alta conductivitat tèrmica per on la calor entra o surt amb facilitat. Se sol donar en cantonades, juntes, eixos ... Són zones que si no s'aïllen bé poden provocar l'aparició de floridura i condensacions. A les finestres, les d'alumini han de tenir "trencament de pont tèrmic", que vol dir que no hi hagi cap part del metall que estigui al mateix temps en contacte amb l'interior i l'exterior de la paret.
- Hermeticitat: La casa ha de ser molt hermètica al pas de l'aire, ja que una entrada o sortida d'aire no controlada comporta entrada o sortida de calor. La normativa dóna un valor màxim de flux d'aire entre l'interior i l'exterior de la casa quan està tot tancat.
- Ventilació mecànica amb recuperació de calor: La casa ha de ser hermètica perquè l'entrada i sortida d'aire de ventilació ha de ser controlada mecànicament, i a més a més ha d'haver recuperadors de calor (l'aire que surt intercanvia energia amb el que entra per minimitzar la pèrdua). Amb això es garanteix una ventilació adequada amb una pèrdua mínima de calor.